Amb la seva primera novel·la, 'Maletes perdudes', Jordi Puntí (Manlleu, 1967) es va posar el públic i la crítica a la butxaca. Després d'aquest any d'èxit, l'escriptor manlleuenc torna al gènere dels relats amb 'Els castellans' (L'Avenç), un recull a partir d'una sèrie d'articles publicats a 'L'Avenç'. Són els records infantils que l'escriptor té dels anomenats castellans, escrits però des de la ficció i la ironia. El retorn no li suposa cap tipus de pressió a Puntí, bé perquè ja tenia previst que un dia aquests articles, que ha refet i ampliat, serien un únic volum, o bé perquè no torna amb una novel·la. 'Si al lector li va a agradar 'Maletes perdudes', li interessarà aquest llibre', ha dit l'autor.
Al 2007, Josep M. Muñoz de 'L'Avenç' li va proposar fer una sèrie d'articles mensuals sobre un mateix tema. Precisament en aquell moment Puntí treballava en el personatge immigrant de 'Maletes perdudes', el Tembleque. Així, la seva immersió narrativa en el tema de la immigració li va portar records de l'arribada dels castellans al seu poble, a partir dels quals en va néixer la sèrie d'articles.
A mesura que els va anar publicant a la revista, els lectors li van fer arribar records i anècdotes d'aquells anys. Així, durant cinc mesos i gràcies a aquest 'feedback' amb el lector va ampliar aquells textos publicats per tal de superar el format d'article i entrar en la 'memòria ficcionada', ha explicat Puntí.
El guanyador del Premi Llibreter 2010 ha assegurat no sentir-se gens pressionat després de l'èxit de 'Maletes perdudes'. I no s'hi sent per dues raons: la primera és que ja estava previst que un dia o altre aquests relats es convertirien en un llibre, la segona és que no torna amb una novel·la. 'Va molt bé per treure's la pressió', per agafar perspectiva temporal i per poder treballar en altres projectes', ha explicat. 'És comprar temps, en realitat' ha dit l'escriptor.
'Els castellans' recull tota una sèrie de situacions quotidianes viscudes al costat dels immigrants que van arribar entre els anys 60 i 70 i que, independentment d'on provenien eren anomenats 'castellans'. 'Són records reals, el que és ficció és la manera d'explicar-ho', ha dit l'autor. Els records d'infantesa que sempre s'expliquen des de l'edat adulta necessiten 'una pàtina de ficció' segons Puntí. 'És una barreja difícil, però és el que buscava', ha afirmat.
Lluny dels llocs comuns i els tòpics
Puntí detesta els llocs comuns i els tòpics i ho demostra amb el títol, 'irònic i posat a la contra'. 'El que intento és, des de la mirada irònica, explicar com aquells patrons dels anys 60 es reprodueixen quasi igual' avui dia, ha dit l'autor que parla, també, d'uns comportaments 'molt manipulables, els del col·lectiu'.
No hi ha, però, una voluntat de denúncia, sinó 'de despertar consciència'. 'Des de la mirada irònica i divertida de la infantesa, i per tant una mica innocent, hi ha la voluntat d'explicar una situació actual i corregir-la', ha dit l'escriptor.
Amb els girs finals dels relats, que van acompanyats per fotografies de Carles Molist, Carles Martorell i Rafael Rueda, l'autor s'assegura que el lector hagi entès la mirada amb què Jordi Puntí s'ha volgut acostar al tema. 'Espero que la gent entri a aquestes històries amb la mirada molt neta, que els sacsegin i els facin pensar. No vull canviar res, però sí fer pensar', ha assegurat l'autor.
Els lectors de Jordi Puntí trobaran el mateix estil i exigència literària que a 'Maletes perdudes' i també hi trobaran aquesta mirada sobre el col·lectiu, ja constant en l'escriptor. 'Si al lector li va agradar 'Maletes perdudes', li interessarà aquest llibre', ha dit l'autor, ja que per a ell hi ha una 'continuació temporal i una mateixa mirada' entre els dos llibres. 'Som un país molt sedentari, que tendeix poc a sortir a fora i m'agrada explorar la personalitat de la gent d'aquí quan marxa i viu una altra realitat', ha conclòs Puntí.
Durant aquest any, l'escriptor manlleuenc ha assaborit l'èxit de 'Maletes perdudes', i una de les coses que més l'ha satisfet han estat els clubs de lectura. 'El lector interpreta el llibre davant teu, a vegades és fantàstic perquè veus que el que tu havies previst funciona, i d'altres et sorprèn perquè hi ha resultats que no havies previst i que el lector et descobreix'.
->> Veure a la font original.
->> Veure a la font original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada